En aquesta pàgina
Què cal definir abans d’encarregar un render?
Primer cal saber on anirà cada imatge. Una portada web, una presentació i una peça impresa poden necessitar proporcions i mides diferents. Una imatge horitzontal per a la web i una vertical per a una lona no surten igual.
També convé dir si la imatge anirà amb text, amb un fons de marca o amb altres peces que formen una sèrie. Si ha de portar un titular a sobre, cal deixar-hi espai net des del principi.
Reunir la informació disponible
No donis per fet que una fotografia, un plànol i un model contenen la mateixa informació. Cal revisar què es pot aprofitar i què s’haurà de preparar. Un plànol amb cotes diu molt més que una foto de catàleg.
- Mides i informació de la forma que s’ha de representar.
- Fotografies i referències dels materials i acabats.
- Models o arxius existents i possibilitat d’utilitzar-los.
- Referències de llum, punt de vista i composició.
Una sola imatge serveix per a qualsevol suport?
Pot ser adaptable en alguns casos, però no s’ha de donar per fet. Proporció, mides, retall i espai per al text poden demanar variants diferents. Una imatge pensada per a una pantalla horitzontal perd part de l’escena en un cartell vertical. Convé saber els suports des del principi.
Quins arxius i formats ajuden més
Envia cada cosa en un format que es pugui obrir i mesurar. Un plànol en DWG o DXF conserva les mides i s’importa al programa de 3D. Autodesk descriu el DXF com un format d’intercanvi per compartir dades de dibuix entre programes de CAD.
Per als colors i acabats, un codi RAL o una mostra física evita discussions sobre quin gris és. RAL fixa els estàndards de color per a arquitectura, disseny, oficis i indústria. Si el model ha d’anar a un visor 3D a la web, el format glTF de Khronos està pensat per carregar escenes 3D amb eficiència.
| Què tens | Com enviar-ho | Per a què serveix |
|---|---|---|
| Plànols | DWG, DXF o PDF a escala, amb cotes | Aixecar el volum amb mides reals |
| Model 3D | Arxiu original més una exportació OBJ, FBX o glTF | Estalviar modelatge i mantenir la geometria |
| Acabats | Codis RAL, mostres i fotos amb bona llum | Definir colors i textures sense interpretacions |
| Entorn | Fotos del lloc, orientació i referència cadastral | Situar la llum i el context amb fidelitat |
| Ús final | Mides en píxels o en centímetres per a cada suport | Preparar enquadrament i resolució |
Acordar què s’ha de validar
Convé revisar primer la composició i després els detalls. Així es detecta una diferència d’interpretació abans que afecti totes les peces. Una vista en blanc, sense materials, ja permet decidir si l’enquadrament i la llum funcionen.
Cal definir qui validarà el material i quines decisions han de quedar tancades a cada fase. Un canvi de forma o d’enquadrament obliga a refer més feina que un retoc d’acabat, i per això es decideix primer.
Necessito un model 3D abans d’encarregar el render?
No. Amb plànols a escala, mides i fotos de referència es pot modelar. Si ja existeix un model de l’arquitecte o del fabricant, estalvia feina, però cal comprovar que es pot exportar i que està pensat per fer-ne imatges i no només per calcular l’obra.
Vols que mirem el teu cas? Deixa’ns les teves dades i et diem per on començaríem.
Parlem-neUn exemple amb una promotora de Girona
Posem el cas d’una promotora que ven sobre plànol un edifici petit d’habitatges a Girona, un exemple inventat sense dades de cap client. Té el projecte bàsic en DWG, un alçat de façana i una llista de materials. Vol una imatge exterior per al cartell de l’obra i la web, i dues d’interiors d’un pis tipus.
Amb el brífing es decideix que l’exterior es veurà des del carrer, a l’alçada d’una persona, amb llum de tarda i els edificis veïns reals. Les fotos del solar i la cartografia del Cadastre serveixen per situar-lo. Per als interiors, envia la memòria de qualitats i els codis RAL de la fusteria. Primer es valida el volum, després els materials.
Quantes revisions són normals?
Depèn de com s’ordeni la validació. Si primer s’aprova el volum i l’enquadrament, i després els materials i la llum, la majoria de canvis arriben quan encara són fàcils de fer. Convé fixar quantes rondes entren a l’encàrrec i què compta com a canvi de criteri.
Deixar clar què es lliurarà
Nombre d’imatges, mides, formats, variants i revisions han de constar a l’encàrrec. Si necessites els arxius de treball, demana-ho des del principi. Digues també si les imatges aniran a xarxes, a cartells o a un portal immobiliari.
Amb aquesta informació pots demanar propostes comparables i veure què falta abans de començar. Dues propostes amb el mateix nombre d’imatges, vistes i revisions es poden comparar. El mateix criteri serveix per revisar si el resultat respon a l’ús previst.
Criteris per decidir i llista final
Pensa en la decisió que ha de provocar cada imatge. Si una vista no ajuda a vendre, aprovar o explicar res, sobra. Un render té sentit quan allò que s’ha d’ensenyar encara no existeix o no es pot fotografiar bé. Si l’espai ja està fet, potser és millor una sessió de fotos.
- Ús de cada imatge i suport on anirà, amb mides.
- Plànols amb cotes o model 3D, en un format que es pugui obrir.
- Acabats definits amb mostres, codis o fotos.
- Referències de llum, punt de vista i estil, amb el que no vols.
- Qui valida cada fase i quants canvis entren a l’encàrrec.
En quin format he de rebre les imatges finals?
Demana la imatge final amb molta qualitat per a impressió i una versió lleugera per a la web. Google explica que WebP ofereix compressió amb pèrdua i sense pèrdua per a imatges web. Si va a impremta, pregunta quines mides i quina resolució necessiten.
Prepara una primera versió del brífing
Pots ordenar el tipus d’imatge, els usos i els materials disponibles abans de demanar una proposta. El preparador crea un resum que pots copiar o desar i decidir després si el vols compartir amb crida studio.
El resum es prepara en aquest navegador. Tu decideixes després si el vols compartir amb Crida.
