Per què cada nota d'aplicació necessita la seva pàgina HTML

Google pot indexar un PDF. A la seva llista de formats indexables hi ha el PDF d'Adobe, al costat de l'HTML, el Word o l'Excel. El problema ve després, quan algú hi arriba des del cercador. Obre el PDF sol, fora de la web, i des d'allà no té cap camí a la fitxa de l'equip ni al contacte.

Una pàgina per nota ho resol. Porta un títol amb l'aplicació i l'escala, un resum de tres o quatre línies, les dades clau en text o en una taula i el PDF per descarregar. El lector veu de seguida si la nota li serveix, i el resum i les dades són text a la pàgina, no dins d'un fitxer.

Com evitar que el PDF competeixi amb la seva pàgina

Si la pàgina i el PDF diuen el mateix, són dues adreces amb un contingut molt semblant. Google explica que l'element canonical de l'HTML només funciona en pàgines HTML, i que per a fitxers com els PDF es pot fer servir una capçalera HTTP rel canonical. És el mateix criteri que val per a la fitxa tècnica d'un equip.

La capçalera la configura qui porta el servidor, i ha d'apuntar a l'adreça completa de la pàgina de la nota, amb https. Google la tracta com un senyal fort i diu que els senyals se sumen. Per això convé que el sitemap inclogui la pàgina de la nota i no el PDF, i que tots els enllaços interns vagin a la pàgina.

Google indexa les notes d'aplicació en PDF?

Sí. El PDF és a la llista de formats que Google pot indexar. Però un PDF sol no porta el lector a la fitxa de l'equip ni al contacte, i sovint no diu qui l'ha fet ni quan. Per això convé una pàgina HTML per nota, amb el resum i les dades clau, i una capçalera canonical al PDF que apunti a aquesta pàgina.

On posar el formulari a la pàgina de cada nota

Quines notes val la pena tancar amb formulari i quines deixar obertes ho expliquem a la guia sobre white paper, nota d'aplicació o webinar. A la biblioteca, el que compta és on va el formulari. El resum i les dades clau queden oberts a la pàgina de la nota, i el formulari, si n'hi ha, només demana poques dades a canvi del PDF sencer. Així la part que respon la cerca la veu tothom, també Google.

Vols que mirem com publiques avui les notes d'aplicació? Deixa'ns les dades i et diem què canviaríem primer a la biblioteca.

Revisar la biblioteca

Què ha de veure Google si la nota completa demana registre

Si voleu que Google indexi una nota que el lector només veu després de registrar-se, Google té unes dades estructurades per a contingut de subscripció i de pagament que també cobreixen el registre. Es marca la pàgina amb isAccessibleForFree posat a false i, amb hasPart i un selector de classe CSS, s'indica quina part queda tancada. Si no voleu indexar el document tancat, Google diu que no cal.

Aquest marcatge ajuda Google a distingir el contingut tancat del cloaking, que va contra les seves polítiques de correu brossa. Fer cloaking vol dir ensenyar un contingut als cercadors i un altre a les persones per manipular la posició. Google diu que un formulari o un mur de pagament no és cloaking si Google pot veure el contingut sencer igual que qualsevol persona que hi té accés i si seguiu les seves indicacions de Flexible Sampling.

Si poso un formulari, Google deixa de veure la nota?

Depèn del que voleu indexar. Si el document complet que demana registre ha de sortir a Google, Google l'ha de poder veure sencer, igual que qui s'ha registrat, i cal marcar la pàgina amb les dades estructurades de contingut de subscripció. Si no el voleu indexar, Google diu que no cal cap marcatge, i la pàgina oberta amb el resum continua a la vista.

Filtres per aplicació, escala i tècnica i enllaços des de cada fitxa

Qui busca una nota d'aplicació pensa en el seu procés. Per això el llistat s'ha de poder filtrar per aplicació, com anticossos monoclonals, vacunes o teràpia cel·lular, per escala, del laboratori a la producció, i per tècnica, com el cultiu en bioreactor o la filtració tangencial.

La fitxa de cada equip ha d'enllaçar les notes que s'hi han fet, i cada nota ha d'enllaçar la fitxa de l'equip que es va fer servir. Així l'enginyer que entra per una nota arriba al producte, i el que entra pel producte troba la prova. Els articles de tercers que citen l'equip van en una altra pàgina, perquè no els heu escrit vosaltres.

Científica amb bata blanca d'esquena davant d'un portàtil en una taula de laboratori plena de tubs, cables i reactius
Qui treballa al laboratori ha de poder trobar una nota per aplicació i escala en pocs clicsFotografia de ThisisEngineering / Unsplash

Autor, data i versió a cada nota

Cada nota ha de dir qui l'ha feta, normalment el científic d'aplicacions o l'enginyer que va fer la prova, i quan es va publicar. Google recomana una data visible i ben destacada, amb una etiqueta com «Publicat» o «Actualitzat», i la mateixa data a les dades estructurades amb datePublished i dateModified.

La data visible i la de les dades estructurades han de coincidir. Google també demana que no siguin dates futures i que la data sigui la de la pàgina, no la de la prova que descriu. Si la nota canvia perquè hi ha un equip nou o dades noves, indiqueu la versió al PDF i la data d'actualització a la pàgina.

Les notes antigues s'han de treure de la web?

No cal, si les dades encara són correctes per a l'equip que veneu. Si l'equip ja no es fabrica, digueu-ho a la pàgina i enllaceu el model que el substitueix. Si una nota canvia de veritat, actualitzeu-ne la versió i la data. Canviar només la data perquè sembli nova no aporta res al lector i fa perdre confiança.

Què mesurar per saber si la biblioteca porta contactes

A Search Console, l'informe de rendiment filtrat per la carpeta de la biblioteca mostra quines notes reben clics i amb quines consultes. Si arriben cerques d'aplicació i d'escala, compradors nous us troben per la biblioteca. Si només arriben noms de model, encara us troba sobretot qui ja us coneix.

A la web, mireu quanta gent passa d'una nota a la fitxa de l'equip, quants formularis s'envien des de la biblioteca i quantes peticions d'oferta tenen una nota com a origen. Aquest últim és el número que interessa a vendes, i el muntem dins dels projectes de posicionament SEO.

Una biblioteca així demana feina conjunta de màrqueting, aplicacions i web. David Monje, fundador de crida studio, va dirigir el màrqueting de TECNIC Bioprocess Solutions durant quatre anys i mig i hi feia de pont entre enginyeria, producte i vendes. Ho revisem dins del servei de màrqueting per a empreses de biotecnologia.

Afegeix crida studio com a font preferida a Google