Què diu l'article 50 del Reglament d'IA sobre el contingut

L'article 50 del Reglament (UE) 2024/1689 reparteix la feina entre dos papers. El proveïdor és qui fa l'eina d'IA i la posa al mercat amb el seu nom. El responsable del desplegament és qui la fa servir sota la seva autoritat, fora d'un ús personal i no professional (article 3.4). Una pime que fa imatges amb IA per a la seva web és responsable del desplegament.

Al proveïdor, l'apartat 2 li demana que el text, la imatge, l'àudio o el vídeo que genera l'eina surtin marcats en un format llegible per màquina, de manera que es pugui detectar que són artificials. A qui publica, l'apartat 4 li demana que avisi en dos casos, els deepfakes i els textos que informen el públic sobre assumptes d'interès públic.

L'article 113 fixa que tot això s'aplica des del 2 d'agost de 2026. Les directrius de la Comissió Europea del 5 de novembre de 2026 diuen que qualsevol activitat amb què algú guanya diners de manera regular és professional (punt 19). Un autònom que fa imatges amb IA per a la seva feina també hi entra.

Què s'ha d'etiquetar, tipus per tipus

La resposta depèn del tipus de contingut i de si pot fer creure a algú que és real. La taula resumeix el que diu l'article 50 i els exemples de les directrius de la Comissió, que expliquen com l'aplica. Llegeix-la com un primer filtre. Si un cas teu no hi surt, compara'l amb l'exemple que s'hi assembli més.

Contingut fet o retocat amb IA i què demana el Reglament d'IA, segons l'article 50 i les directrius C(2026) 7702
ContingutQuè en diu la normaQuè has de fer
Foto de producte amb el color corregit, la mida canviada o un fons nou per estètica

Retoc menor que no sol convertir-la en deepfake (directrius, punt 116)

Cap avís obligatori si no enganya sobre el producte

Imatge de producte generada amb IA que el fa semblar diferent o millor

Exemple de deepfake a les directrius (apartat 6.1.1)

Avís visible des del 2 d'agost de 2026

Persona o portaveu sintètic realista en un anunci o un vídeo

Exemple de deepfake a les directrius (apartat 6.1.1)

Avís visible des del 2 d'agost de 2026

Fotos d'un pis buit moblat amb IA

Exemple de la UE per a la icona de contingut modificat en part

Avís visible

Escena clarament fantàstica, com uns ratolins que discuteixen

No és deepfake segons les directrius (apartat 6.1.1)

Cap avís obligatori

Fitxa de producte o text d'un anunci escrit amb IA

Fora de l'article 50.4 si no fa afirmacions de salut, seguretat o sostenibilitat (directrius, apartat 6.2.1)

Cap avís obligatori

Article sobre salut, política o serveis públics escrit amb IA

Text d'interès públic (article 50.4)

Avís, o revisió humana amb un responsable editorial

Marca invisible dins del fitxer

Obligació del proveïdor de l'eina (article 50.2)

Preguntar al proveïdor si ja ho fa

Si escric el blog amb ChatGPT, he de dir que és IA?

Només si el text informa sobre un assumpte d'interès públic, com la salut, la política o un servei públic, i ningú l'ha revisat de debò. Si una persona comprova els fets, el corregeix a fons i algú de l'empresa en respon, l'article 50.4 no demana avís. Els textos d'anunci i de producte queden fora, segons les directrius.

Què venç de debò el 2 de desembre de 2026

El 2 de desembre de 2026 només afecta els proveïdors. L'article 111.4, afegit pel Reglament (UE) 2026/1744, dona fins a aquell dia als sistemes que generen àudio, imatge, vídeo o text i que ja eren al mercat abans del 2 d'agost de 2026 per complir l'article 50.2, el del marcat llegible per màquina.

L'avís visible dels deepfakes i dels textos d'interès públic no té aquesta pròrroga. Les directrius diuen que l'article 50 s'aplica a tots els sistemes des del 2 d'agost de 2026, i que les eines que conversen i també generen contingut només tenen marge per al marcat (punt 153). Dir que són una IA ja era obligatori a l'agost.

Tampoc cal etiquetar el que es va fer abans. Segons les directrius, els continguts i els deepfakes generats abans del 2 d'agost de 2026 no s'han de marcar ni etiquetar de manera retroactiva (punt 154). Un text d'interès públic generat abans però publicat després d'aquella data sí que s'ha d'etiquetar.

Per a una pime, el 2 de desembre és sobretot una data per preguntar a les eines que fa servir si ja marquen el que generen. Google, per exemple, explica que incrusta marques invisibles SynthID i metadades C2PA a les imatges i els vídeos generats amb les eines de Google Ads.

Les fotos d'estoc fetes amb IA s'han d'etiquetar?

Depèn del que mostren. Si semblen fotos reals de persones, llocs o fets i algú les pot prendre per autèntiques, entren en la definició de deepfake de l'article 3.60 i qui les publica ha d'avisar. Si són clarament il·lustracions o escenes impossibles, les directrius posen exemples semblants que no són deepfakes.

Una imatge feta amb IA a la web o a les xarxes s'ha d'avisar?

Només si és un deepfake. L'article 3.60 el defineix com un contingut d'imatge, àudio o vídeo generat o manipulat per una IA que s'assembla a persones, objectes, llocs, entitats o fets reals i que pot fer pensar a algú, erròniament, que és autèntic o verídic. Segons les directrius, no cal que hi hagi intenció d'enganyar (punt 114).

Les directrius posen exemples de màrqueting (apartat 6.1.1). És deepfake una imatge de producte generada amb IA que el fa semblar diferent o de més qualitat que a la realitat, un influencer sintètic que prova un producte o un avatar realista del director que felicita l'equip. No ho és un cotxe real davant d'un fons generat, sempre que no enganyi sobre el cotxe.

Els retocs habituals no solen comptar. Segons les directrius, corregir el color, treure un vianant del fons o canviar un fons per estètica solen tenir poc efecte en com es percep el contingut, tot i que depèn del context (punt 116). Un pis buit moblat amb IA, en canvi, és l'exemple que fa servir la UE per a la icona de contingut modificat en part.

Si el producte ha de sortir exacte, la via més segura és partir del producte real, amb fotos o amb renders de producte fets amb les mides i els materials de veritat. Si dubtes de si una imatge pot passar per real, posa-hi l'avís.

Vols que mirem les imatges i els anuncis amb IA que ja tens publicats? Deixa'ns les dades i et direm què revisaríem primer.

Revisem-ho

I un text escrit amb IA que revisa una persona?

Si una persona el revisa de debò i algú en respon, no cal avís. L'article 50.4 només obliga a avisar dels textos generats o manipulats amb IA que es publiquen per informar el públic sobre assumptes d'interès públic. I fa una excepció quan hi ha hagut revisió humana o control editorial i una persona física o jurídica té la responsabilitat editorial.

La majoria de textos d'una empresa queden fora. Les directrius diuen que el text d'un anunci i les descripcions de producte no hi entren, sempre que no facin afirmacions de salut, de seguretat dels consumidors o de sostenibilitat. Sí que hi entren, per exemple (apartat 6.2.1), un article d'un web d'estil de vida sobre dietes i malalties o l'informe per a inversors d'una empresa cotitzada.

La revisió ha de ser de fons i l'ha de fer algú que conegui el tema. Segons les directrius, comprovar els fets és el mínim, i una correcció d'ortografia, tenir una política editorial al calaix o un vistiplau ràpid no compten (punts 134 i 135). Si després de la revisió la IA torna a canviar el text, l'excepció es perd (punt 136).

Una clínica que escriu al blog sobre una malaltia o un ajuntament que publica avisos amb IA tenen més números d'entrar-hi. Els convé decidir qui revisa cada text, deixar-ho per escrit i, si no hi ha revisió, posar l'avís a l'inici del text.

Un anunci amb humor fet amb IA també s'ha d'avisar?

Si és un deepfake, sí, però amb menys exigència. Quan forma part d'una obra evidentment artística, creativa, satírica o de ficció, n'hi ha prou amb avisar d'una manera que no espatlli l'obra (article 50.4). Les directrius diuen que un anunci només hi entra en casos concrets (punt 122), i que un vídeo amb consumidors sintètics provant el producte per vendre'l no hi entra.

Com ha de ser l'avís i quines icones ha fet la UE

L'avís ha de ser clar i distingible i arribar com a molt tard el primer cop que algú veu el contingut (article 50.5). Les directrius diuen que no n'hi ha prou amb posar-ho a les condicions d'ús, en un manual o amagat en menús, ni amb la marca invisible del fitxer (punts 117 i 142).

En un vídeo, l'avís va al començament, i també més endavant si és previsible que hi hagi gent que no el veurà des del principi (punt 143). A les xarxes, pots fer servir l'eina d'etiquetatge que ofereixen les plataformes grans, però segons les directrius la responsabilitat continua sent teva (punt 126).

La UE ha publicat icones gratuïtes per etiquetar contingut, en tres versions (bàsica, generat del tot amb IA i modificat en part) i quatre variants de color. Són opcionals, s'entenen millor amb una etiqueta de text al costat i, segons la Comissió, han d'anar dins del contingut, perquè es vegin quan algú el comparteix o el baixa. Si pots, afegeix-hi un text alternatiu que digui que és fet amb IA.

Les multes per no complir l'article 50 poden arribar a 15 milions d'euros o al 3 % de la facturació mundial anual de l'exercici anterior, la xifra més alta (article 99.4). Per a les pimes, incloses les empreses emergents, s'aplica la més baixa (article 99.6). Si a més tens un xatbot, l'avís del xatbot és una obligació diferent, la de l'article 50.1.

El codi de bones pràctiques de la Comissió és obligatori?

No. La Comissió el va publicar el 10 de juny de 2026 i és voluntari, però l'article 50 sí que és obligatori. Qui el signa el pot fer servir per demostrar que compleix. Qui no el signa ha d'explicar per altres vies com compleix, i les directrius diuen que pot rebre més peticions d'informació (punt 148). A finals de juliol l'havien signat unes 190 organitzacions.

Què revisar aquesta setmana a la web, les xarxes i els anuncis

Aquesta revisió es fa en una tarda i et deixa preparat abans del 2 de desembre. Si el teu equip fa servir IA aplicada al màrqueting cada setmana, guarda la llista i torna-la a passar quan canviïs d'eina.

  • Fes una llista de les eines d'IA que fa servir l'equip per a imatges, vídeo, veu i text.
  • Pregunta a cada proveïdor si marca el que genera i des de quan, i guarda la resposta.
  • Repassa les imatges i els vídeos publicats des del 2 d'agost de 2026 i separa els que poden semblar reals.
  • Posa l'avís o la icona de la UE a cada deepfake, sobre la imatge i al text que l'acompanya.
  • Decideix qui revisa els textos d'interès públic, com comprova els fets i qui en respon, i apunta-ho.
  • A Google Ads, marca els recursos fets amb IA amb l'ajust d'etiqueta i mira com queda l'anunci.
  • Apunta la data de la revisió i qui l'ha feta.

Afegeix crida studio com a font preferida a Google