En aquesta pàgina
Quins idiomes posar primer
Un idioma nou a la web és una promesa. Si un enginyer d'Alemanya t'escriu en alemany, espera que algú li respongui en alemany, ja sigui el teu equip o un distribuïdor. Per això els primers idiomes són els dels mercats on ja vens o on tens algú que pot atendre els clients. L'anglès fa de base per a la resta.
Les dades també hi ajuden. Search Console et diu de quins països t'arriben impressions i clics, Analytics quines visites venen de cada país i el CRM d'on arriben les peticions d'oferta. Si un país hi surt sovint i ja teniu algú per atendre'l, és un bon candidat. Si cap dada l'assenyala, potser encara no toca.
Carpetes, subdominis o un domini per país
Google recomana una URL diferent per a cada idioma, en lloc de canviar el text amb galetes o amb la configuració del navegador. Per a l'estructura hi ha tres opcions principals. Un domini per país, com example.de, un subdomini, com de.example.com, o una carpeta, com example.com/de/. Google explica els pros i els contres de cadascuna a la seva guia de webs multiregionals.
Per a un fabricant d'equips que ven des d'una sola empresa, les carpetes solen ser l'opció més pràctica. Segons Google, són fàcils de configurar i demanen poc manteniment perquè tot és al mateix servidor. El domini per país dona un senyal geogràfic clar, però és més car, demana més infraestructura i només apunta a un país. Si vens a Alemanya, Àustria i Suïssa, una sola carpeta /de/ pot servir per a qui parla alemany als tres països.
Cal traduir tota la web a cada idioma?
No cal fer-ho tot alhora. Comença per les pàgines que fan vendre i deixa per després l'arxiu de notícies o els articles antics. El que sí que cal és que cada pàgina publicada estigui sencera en un idioma. Una pàgina amb el menú en alemany i el text en anglès confon el client i el cercador.
Hreflang, les regles que no et pots saltar
L'hreflang diu a Google quines pàgines són la mateixa en un altre idioma, perquè a cada persona li surti la seva. Es pot posar a l'HTML, a les capçaleres HTTP o al mapa del lloc. Per saber l'idioma d'una pàgina, Google mira el text visible i no fa servir l'atribut lang ni la URL. Per això cada pàgina ha d'anar en un sol idioma, menú inclòs.
- Cada versió es llista a si mateixa i a totes les altres.
- Els enllaços han de ser recíprocs, perquè si dues pàgines no s'apunten entre elles Google ignora l'etiqueta.
- Les URL van senceres, amb https inclòs.
- Una versió x-default per als idiomes que no tens, com la pàgina de selecció d'idioma.
- Per als PDF, com les fitxes tècniques, l'hreflang es pot enviar en una capçalera HTTP.
Vols que mirem com està organitzada la teva web per idiomes i si l'hreflang funciona? Deixa'ns les dades i et direm què arreglaríem primer.
Revisar els idiomesQuines pàgines traduir del tot i quines poden esperar
Tradueix del tot les pàgines que fan vendre. La portada, les famílies de producte, les aplicacions, els casos, la petició d'oferta i la pàgina de servei o de distribuïdors del país. Un responsable de procés alemany compara proveïdors en la seva llengua. Les notes d'aplicació i les publicacions científiques poden començar en anglès, que és la llengua habitual de la recerca, i traduir-se si hi ha demanda.
Els manuals d'instruccions dels equips que són màquines són un cas a part. El Reglament (UE) 2023/1230, que s'aplica des del 20 de gener de 2027, demana a l'article 10, apartat 7, que les instruccions i la informació de seguretat vagin en una llengua fàcilment comprensible per als usuaris, tal com determini cada Estat membre. Aquí la llengua no la tria el departament de màrqueting.
David Monje, fundador de crida studio, va dirigir el màrqueting de TECNIC Bioprocess Solutions durant quatre anys i mig. Hi va fer de pont entre enginyeria, producte i vendes per obrir mercats com Alemanya, Escandinàvia i Àsia. D'aquella feina és la pàgina en castellà de TECNIC sobre què és un sistema TFF, que l'1 de novembre de 2026 era el primer resultat orgànic de Google Espanya per a «filtración tangencial».
Domini .de o carpeta /de/?
Si tens una sola empresa i vens a diversos països, la carpeta sol ser més pràctica. Google diu que és fàcil de configurar i demana poc manteniment. El domini per país dona un senyal clar, però és més car, demana més infraestructura i només apunta a un país. Té sentit si tens una filial local amb oferta pròpia.
Que cada petició arribi a qui la pot atendre
Una web en cinc idiomes amb un sol formulari que va a la central fa perdre temps al client. El formulari ha de demanar el país i enviar la petició al distribuïdor o al comercial que li toca, en el seu idioma. Cada versió pot tenir una pàgina de contacte local amb noms reals, i el CRM ha de saber de quin idioma i de quin país ve cada contacte.
Google demana evitar les redireccions automàtiques segons l'idioma que creus que té l'usuari, perquè poden impedir que la gent i el cercador vegin totes les versions. Va millor un selector d'idioma visible a cada pàgina que porti a la mateixa pàgina en l'altre idioma. I si passes contactes a distribuïdors, la política de privacitat ho ha de dir.
Puc fer servir traducció automàtica per a les altres versions?
Com a esborrany, sí, i estalvia feina. Abans de publicar, però, ho ha de revisar algú nadiu que conegui el sector, amb el glossari de termes de l'empresa al costat. En bioprocés, un terme mal traduït pot canviar el sentit d'una especificació, i un enginyer del país se n'adona de seguida.
Com evitar que les versions es desquadrin
El risc d'una web multiidioma és que una fitxa canviï en anglès i la versió alemanya es quedi amb les dades antigues. Cal una llengua de referència, un glossari amb els termes tècnics aprovats i una persona responsable de cada idioma, que pot ser el distribuïdor del país. Quan canvia una especificació, es canvia a totes les versions alhora.
Nosaltres plantegem l'estructura de carpetes i l'hreflang des del principi, perquè canviar-los després vol dir moure URL i arriscar les posicions que ja tens. Després revisem amb una eina de rastreig que totes les versions s'apuntin entre elles i que cap pàgina barregi idiomes.
